La nostra història

Al segle XIV, la Catalunya medieval vivia un període de gran dinamisme. El Principat, vertebrat per les seves institucions pròpies — les Corts, la Generalitat, el Consell de Cent —, era una potència mediterrània. En aquest context, les terres del Vallès eren un teixit de masos i parròquies rurals sota la jurisdicció de senyors feudals.

La primera menció documental de Torreblanca es remunta a l'any 1362, quan Francesc de Montanyans va vendre la "vall i quadra de Busquets", que incloïa el mas de la Torra entre altres propietats. La venda es va fer en plena crisi demogràfica causada per la Pesta Negra (1348), que va devastar Catalunya i va reduir la població a la meitat en algunes comarques.

L'any 1564, Salvador Torra n'era el propietari, amb un títol d'establiment documentat de 1565. La família Torra va mantenir la propietat durant generacions: Joan Torra (1597), Pau Torra — que es va casar amb l'hereva del mas Mimó el 1601 —, i més tard Valentí Torra i Josep Torra, que l'any 1683 ja comandava tres masos des de la finca. Aquesta continuïtat dinàstica era típica del sistema de l'hereu, pilar de l'estructura social catalana que assegurava la indivisibilitat del patrimoni familiar.

El nom "Torreblanca" prové dels murs exteriors de la masia, fets de tàpia (terra premsada) i pintats de blanc, que contrastaven amb el verd del paisatge i li donaven l'aspecte d'una torre blanca visible des de la distància. Les masies catalanes com aquesta eren autèntiques unitats de producció agrària, el nucli de la Catalunya rural durant segles.

Al segle XVIII, la família Torra es va emparentar amb els Ubach. El 1886, Manuel Domènech i Vinyals n'era propietari, fins que Pere Pladellorens Playà va comprar la finca, ampliant-la fins a les impressionants 674 hectàrees, convertint Torreblanca en una de les finques més grans del Vallès.

Pladellorens representava una figura habitual a la Catalunya de finals del XIX: l'indiano o home de fortuna feta fora, que invertia els seus capitals en terres catalanes. Va ser una època d'esplendor per a la masia, amb millores arquitectòniques i l'obertura de la capella de Montserrat.

L'any 1942, en plena postguerra, el seu fill Josep Pladellorens va prendre una decisió que canviaria per sempre la fisionomia de l'indret: va vendre la propietat a la societat "Explotacions de Torreblanca", que va iniciar la parcel·lació i urbanització del terreny. Així va néixer la urbanització de Torreblanca de Montserrat.

Vacarisses és un municipi de la comarca del Vallès Occidental, a la frontera natural amb el Bages. Amb una extensió de 40 km² i poc més de 7.000 habitants, és un dels municipis més extensos i menys densament poblats de la comarca, un contrast marcat amb les grans ciutats veïnes com Terrassa i Sabadell.

El terme de Vacarisses es situa entre dues muntanyes emblemàtiques de Catalunya: el massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (Parc Natural) al nord-est, i la muntanya de Montserrat al nord-oest. Aquesta ubicació privilegiada ofereix als veïns de Torreblanca un entorn natural excepcional, amb rutes de senderisme, fonts naturals i boscos mediterranis.

El Vallès Occidental ha estat sempre una comarca amb una forta personalitat dins de Catalunya. Terra d'indústria tèxtil al segle XIX (Terrassa, Sabadell), de tradició coral i sardanista, i d'un teixit associatiu molt dens. Torreblanca participa d'aquesta tradició amb la seva associació de veïns, una de les més actives del municipi.